Club Basket Formentera
Menu
Club Basket Trasmapi Formentera

El teu Club de Basket... A Formentera

…I per fi arriba la victòria del mini masculí…

By In Cròniques de Partits On mayo 17, 2015


IMG_20150315_100023

Treballada i merescuda victòria del mini masculí davant Can Cantó en l’ últim partit de la temporada. Es venia notant una important millora en la progressió de tot l’ equip en les últimes setmanes. Ja veniem avisant que alguns jugadors estaven passant per un moment dolç en el seu procés formatiu. Només la falta de sort i de saber patir en moments clau ens negaven un millor resultat, com la setmana passada davant Sa Bodega, on un partit igualt els 5 primers periodes es va decantar pels eivissencs en el sisè. Però avui es palpava un altre ambient. Els jugadors mostraven confiança en les seves habilitats des del minut 1. La nova planificació dels entrenaments venia mostrant importants progressos en el domini del bot i les seves variants. I avui per fi han explotat demostrant lo que poden arribar a fer. Ha estat una temporada difícil, amb moltes dificultats provocades per per l’ estat maduratiu d’una  plantilla molt jove i físicament petita, gairebé tota de primer any. Ha tocat lluitar batalles molt desiguals en un any amb equips molt ben formats física i tècnicament. Acabada la competició, els jugadors es mereixen una menció un per un:

Alonso: Li ha costat passar de premini a mini. Passar de ser dels grans de la categoria al petit no és fàcil. Bona tècnica malgrat que li falta “mossegar” durant els partits. Si millora la seva actitud a l’ hora de competir el proper any només ell es posarà els límits.

Arnau: Tot lluita i entrega. De vegades massa revolucionat degut a les ganes que li posa. Li falta millorar la presa de decisions en l’ 1c1 i afinar finalitzacions. La propera temporada serà la seva.

Dani: Bon esquerrà que domina be l’ 1c1 per la seva banda. Necessita atrevir-se amb la dreta, continuitat als entrenaments i auto-confiança. En sap molt més de lo que ell mateix pensa. Quan deixi de posar-se límits progressarà molt més ràpidament. Combina detalls brillants amb caigudes de braços. Seguirem ajudant-lo a creure que en sí mateix.

Ethan: L’ únic de segon any de l’ equip. Mèrit inmens haver començat fa només3 mesos. Ha començat la primera estirada molt aviat, lo que li dificulta la coordinació. Fa goig veure les seves ganes. El seu punt feble és la seva timidesa. Quan perdi la por a l’ error progressarà més ràpid. El proper any puja a infantil i es trobarà un equip que l’ acollirà amb els braços oberts.

Hugo: No era fàcil començar de zero en un equip que porta 3 temporades amb el mateix bloc. Necessita continuitat per poder arribar al nivell dels seus companys. Les últimes setmanes s’ han vist els progressos i si tots remam en la mateixa direcció de ben segur que ho aconseguirem.

Joel: La sorpresa del tram final de la temporada. Sempre ha tingut un gran domini del bot i l’ 1c1, però fallava en la intensitat i en l’ excés de bot improductiu. Les últimes setmanes ha descobert que sap deixar asseguts al terra als rivals amb el seu cross over letal. Si endureix la seva capacitat de competir estem davant un gran “jugón”.

Javi: El killer de l’ equip. La pista se li fa petita. Encara no l’ hem vist mai tocar fons físicament. Quan ell és a la pista, l’ equip millora en les transicions atac-defensa perquè corre més que ningú. Li falta definir amb el cap més fred,  més a prop de l’ aro i millorar la presa de decisions.

Luis: Tàcticament el més evolucionat de tots. Fa temps que ja pensa com un jugador de segon any. Dels millors en el domini del bot, necessita controlar la seva frustració quan les coses no li surten com tenia previst. Si no perd el cap, en sentirem a parlar…

Pere: Tècnic i atrevit, sense complexes.  Sempre demana la pilota. Te tot lo que cal per fer un segon any esplèndid. El seu pitjor enemic, la falta de concentració. Quan està on fire, l’ equip nota la seva aportació.

Vicent: L’ ànima de l’ equip. Esperit de lluita, carisma i entrega. Fa coses amb la pilota a les mans que et fa dubtar de la seva edat. A millorar en les finalitzacions i en les decisions prop de l’ aro. Si apren a mantenir el cap fred en els instans decisius serà un líder.

Menció especial per la Mary Carmen, delegada de l’ equip. Sempre a punt per lo que faci falta. Tan encertada fent de mami dels jugadors com de psicòloga de l’ entrenador. Imprescindible la seva feina dins l’ equip i el club.

Ha estat un privilegi haver pogut formar part de la vida dels jugadors  durant tot aquest any. Qui escriu aquestes línies ha après molt d’ ells i ha millorat com a entrenador. Tandebò el proper any es pugui seguir treballant en la seva formació esportiva i humana amb paciència i continuitat. El bàsquet és un esport de molt llarg recorregut que necessitat temps i dedicació.

 

 

 


Related Posts

fofofofofof